Pol·len

50,27 /kg

SKU: GRANEL252 Categoria: Etiqueta:

Descripció

El pol·len és l’òrgan reproductor masculí de les flors, que l’abella recull i enriqueix amb secrecions pròpies, per poder-ho transportar en les seves potes al rusc. És la font de proteïnes i base en l’alimentació de les abelles. És un aliment molt complet i valuós. El seu contingut protèic és 3 vegades superior al de la carn. Posseeix els 23 aminoàcids necessaris per a l’organisme i gairebé tot l’espectre vitamínic. Té una gran riquesa en minerals, sobretot ferro; i més de 20 oligoelements. A més conté enzims, àcids orgànics, flavonoides i fibra.
Degut a la seva extraordinària composició, és considerat el complement alimentari de més ràpid efecte sobre l’organisme. Les seves propietats vigoritzants es deuen a la seva intensa acció estimulant.
Bàsicament podem dir que el pol·len reequilibra, estimula, tonifica i desintoxica. Resulta efectiu quan és necessari millorar l’aportació nutricional (nens, adolescents, tercera edat, anèmia, convalescències, anorèxia, embarassos, desnutrició, alcohòlics, artròsics, reumàtics, astènics, malalts terminals, etc.). Per als diabètics és un substitut ideal pel seu baix contingut en sucres i la seva gran riquesa nutritiva. També és aconsellat com a suplement regular per a vegetarians. És l’únic nutrient conegut per a la pròstata, rejovenint i activant aquest òrgan glandular masculí, aconsellat en adults a nivell preventiu i resulta altament efectiu en casos d’hipertròfia, inflamació i adenoma, resultant fins i tot recomanable en càncer avançat.
També és efectiu en afeccions de bufeta i ronyó.
Pel seu alt contingut en ferro, augmenta glòbuls vermells. Redueix la formació de plaques de colesterol, a causa del contingut d’àcids grassos insaturats.
El seu consum regular enforteix capil·lars, venes i artèries -revertint el procés d’enduriment- i estabilitza la tensió arterial.
És un singular regulador del trànsit intestinal, tant en cas de restrenyiment com de diarrea.
És també un excel·lent regulador metabòlic, útil en estats de aprimament i anorèxia.
Així mateix està indicat en afeccions hepàtiques i en úlceres duodenals.
En l’àmbit neuropsíquic, és aconsellat en neurastènies, estats depressius, disturbis de la memòria, insomni, ansietat, estrès, astènia psíquica, abstinència alcohòlica o tabàquica, etc. El seu contingut en triptofan -aminoàcid precursor de la serotonina- és responsable en part d’aquests efectes.
També el pol·len aporta major resistència al cansament intel·lectual en períodes d’intensa activitat mental i visual. El seu ús, sobretot barrejat amb mel, incrementa el rendiment muscular i el llindar de fatiga. No posseeix contraindicacions, a excepció d’aïllats casos d’al·lèrgia. No confondre amb l’al·lèrgia a la “pols” de les flors que entra a l’organisme per vies respiratòries, on el pol·len es comporta com a cos estrany.
Per ingesta, és escàs el seu poder alergènic, podent manifestar enrogiments i picor a la pell. Per això es recomana una prova inicial amb baixa quantitat, abans de començar el consum regular.
Per preservar el seu gran potencial, ha d’estar allunyat de fonts d’humitat i de la llum directa. Ha de consumir-se dins de l’any, doncs després comença a perdre propietats, especialment al inactivarse les vitamines. És preferible la coloració variada del pol·len multifloral, garantia de major riquesa constitutiva respecte al monofloral.

Cocció / usos: Per a l’adult s’aconsellen dues cullerades soperes diàries en dejú, dosi indicativa i que ha d’adequar-se a l’estat de cada persona. A causa de la incompleta assimilació del pol·len sec en grans, s’aconsella consumir-lo macerat en mel -tal com fa l’abella- o almenys remullat prèviament en líquids freds durant diverses hores.
La maceració amb mel és una imitació del que fa l’abella per poder assimilar i conservar el pol·len: en introduir-ho al rusc, ho barreja immediatament amb mel. Forma així l’anomenat “pa d’abelles”, assimilat al 100% pel seu rudimentari aparell digestiu i que es conserva durant mesos tot i els 37ºC de temperatura i l’alta humitat que té el rusc.
A nivell d’assimilació, l’ésser humà comparteix necessitats amb l’abella. Només un 30% del pol·len ingerit sec en grans, aconsegueix ser absorbit en el nostre trànsit intestinal, evaquant-se la resta com a fibra vegetal. En el pa d’abelles, la mel humecta la fibra i l’esquerda, estabilitzant després el delicat contingut interior del gra amb el seu gran poder conservant. Per aquesta raó una petita quantitat de mel amb pol·len atorga més resultat que dosis molt majors de pol·len sec.