Llegums

Les lleguminoses són una magnífica font proteïca. Si be el valor biològic d’aquesta proteïna es veu limitat per la manca d’un aminoàcid essencial com la metionina, això es resol en combinar llegums amb cereals.

El nutrient principal que aporten els llegums són els hidrats de carboni; a més, la seva elevada aportació de fibra, facilita la mobilitat intestinal i evita el restrenyiment.

Tenen un índex glucèmic baix, és a dir que generen un increment progressiu de la glucosa en sang. Això, es produeix també gràcies a la gran quantitat de fibra que contenen.

El gran problema dels llegums és la producció de gasos deguts al metabolisme de la fibra.
Per evitar aquestes molèsties cal prendre unes senzilles mesures:
*Consumir llegums regularment, a fi que la flora intesrtinal s’adequï; si no hi ha hàbit de consum, iniciar amb petites quantitats que s’incrementaran gradualment.
*Durant el temps de remullat i la cocció, utilitzar algues marines que milloren la digestibilitat dels llegums i n’escurcen lleugerament la cocció.
*Afegir herbes com el comí, anís o fonoll a l’aigua de cocció. Milloren la digestió i eviten flatulències.
*Mastegar lentament i ensalibar bé genera una aportació enzimàtica imprescindible que inicia el procés de digestió a nivell de la boca i millora el procés.

A nivell de minerals, destaca la seva aportació, sobretot en ferro, calci, magnesi, potassi, fòsfor, silici, zinc i altres oligoelements.
Tot i que el ferro vegetal (ferro no hemo) s’absorveix en menys quantitat, això es resol combinant aliments que aporten vitamina C (llimona, tomàquet, julivert, verdures crues, etc), tal com suggereixen les ancestrals tradicions culinàries.

Els llegums són pobres en greixos, però destaca el seu contingut en lecitina, un fosfolípid (greix) clau per a la funció cerebral.
Si bé la lecitina està associada amb la soja, per ser la seva font més coneguda, aquesta substància aquesta present en totes les lleguminoses.

En general els llegums s’aconsellen en restrenyiment, hipercolesterolemia, hipertensió, problemes cardiovasculars, diabetis, astènia, parasitosi, nerviosisme, reumatisme, desordres glandulars, dispèpsies, gota, càlculs renals, afeccions hepàtiques, lactància, convalescències, desgast intel·lectual, creixement, menopausa, vellesa, restrenyiment, hemorroides, apendicitis, diverticles i varius.

S'estan mostrant 12 resultats